Ara us presentaré a les amigues amb les quals comparteixo el piset, -vull dir la palmera-; són la Cleopatra i la Ramona, però com que són unes "pijes" molt "pijes", es fan dir la Cleo i la Ra. Per mí que aquesta última, és un travesti o un transsexual -com es diu ara- en fi, una cotorre mascle que es vol fer passar per una famella; es clar que això a mi no m'importa, però no sé, no sé, he vist que fa uns gestos i té unes maneres de parlar que ja fa pensar no sé que, però mira ja s'ho faran si és que són lesbianes -que per mí tenen tots els meus respectes- sempre i quan a casa es comportin bé, perquè jo ja els hi vaig dir el primer dia: "Aquí marranades, no, eh?" Si teniu algún plan i el voleu aprofitar, sou ben lliures de fer-ho, però aquí no; aneu a una d'aquelles barques que l'Ajuntament a fet pintar a la platja. Les marranades les podeu fer allà, al cap i a la fi ningú en fot ni cas d'aquellles pobres barques...
Perquè ara us explicaré com va anar això de que aquestes cotorres vinguessin a viure amb mi. Resulta que jo ja feia temps que havia baixat de la Conreria i vivía en aquesta palmera sol com un mussol i més tranquil que un xinxo; doncs vet aquí que un dia van començar a arribar cotorres per tot arreu i es van anar col·locant en sendes palmeres d'aqui a la Rambla i també es volien instalar a la meva. Llavors jo em vaig tenir que posar ferm i fer sentir la meva veu, -dient a tort i a dret- que a la meva palmera no hi volia a ningú més, que allò era una propietat privada d'un esquirol badaloní degudament empadronat, amb ascendència familiar de més de quatre generacions i elles eren totes unes estrangeres; fet això, vaig aconseguir que ningú amb tornés a molestar. Però al cap de dos dies, van arribar dues cotorres més i em van venir a veure preguntant que si podíen venir a viure en aquest piset -palmera volem dir- amb mí. Llavors jo els hi vaig dir que: "Na-nai del Paraguay", i elles -totes pluroses- van dir que, efectivament del Paraguay era d'on elles venien en un vaixell carregat de cotorres i altres animals de companyia per vendre i que, degut a un temporal que els havia enxampat a les costes del litoral mediterrani, el vaixell va anar a la deriva; les cotorres totes, menys dues -que eren elles- havien arrencat el vol i van arribar a Badalona prenent possesió de les palmeres, però elles dues, com que havien caigut a l'aigua i s'havien mullat com un ànec, no podien arrencar el vol com havien fet les altres. Llavors va nedar fins que van arribar a un fustot que surava del vaixell ensorrat, i allà, al cap de dos dies -quan va sortir el sol- van aconsseguir assecar-se i poder agafar el vol, arribant a Badalona en dos dies de retard, i llavors els alttes companys de viatge, no les deixaven viure en les seves palmeres perquè deien que eren unes sòpiles i retrasades ja no havien sabut sortir a temps del vaixell. Vist d'aquesta manera, hem van fer pena, i com que sóc molt compasiu, els hi vaig dir que d'acord, es podien quedar a viure amb mi sempre i quan es comportessin bé en tot moment; que durant el dia estiguessin tres o quatre hores fora de casa, volant "por ahí" perquè jo pogués tenir la meva intimitat, doncs a mi m'agrada molt llegir i escriure i que, per cap motiu em toquèssin el meu portàtil i que tampoc portèssin a casa -la palmera- cap televisor, ja que jo no en volia i que el dia que jugués el Barça, si volien els hi deixaria veure el partit via Internet des del meu portàtil, que és el que jo faig, però que portessin crispetes i coca-cola, ep! tenint en compte que jo tindria el comandament eh? no es pensessin que els hi anava a deixar a elles, això de cap manera i aquí va ser quan els hi vaig dir allò de: "de marranes, res de res", perquè jo sóc un esquirol ben educat i tal com cal; doncs quan ja estic molt cremat i no em puc aguantar més, me'n vaig a la Conreria, -que amb quatre gambades a la nit i sóc de seguida- i vaig a veure la Sofi, que és una "ardilla" que està molt bé. És simpàtica, falaguera i molt petonera; viu en un cau molt confortable que està -precisament- molt a prop d'un Restaurant que també es diu així: El Cau. Ella és castellana de "Castilla la Vieja", d'un poble que es diu Villamonte de Arriba, prop de Burgos i de la ribera de l'Ebre; llavors -quan estem junts- jo li dic: "Mira Sofi, tú eres de Villanueva de Arriba, pero cuando estás conmigo, tú abajo i jo arriba, vale?" "Sí, sí vale, y entonses va y se pone" És molt bona noia la Sofi. Quan hem fet la feina, jo baixo més content que unes pàsques i ells es queda tant "panxa". També li porto de quan en quan, uns quants nous amb nata, que li agraden molt. Ja ho veieu doncs, que jo em comporto tal i com cal i per tant, espero que els demés també s'hi portint.
Esquirol mariner ........
